TILAMPLO

Avui he tingut una estoneta per a llegir la proposta que acaba de presentar ATTAC als grups polítics espanyols, en relació a les mesures a prendre davant els problemes de liquidesa del sistema bancari, i especialment de les caixes d’estalvi (teniu un accés directe a la proposta baix). En resum, la proposta és ‘nacionalitzar les caixes d’estalvi’ per a poder assegurar la seua funció social i el finançament de l’economia productiva, posant límits a la inversió en economia especulativa, i aixi revertir la deriva que ja fa anys pateix aquestes entitats; algunes d’elles funcionant de manera quasi indistingible de la banca privada.

Aquesta proposta camina en contradirecció de la feta pel govern actual de reduir el pes del control polític d’aquestes entitats, justificant-se per l’excessiu pés polític en les seues decisions i per alguns/es d’aquests/es representats, que són uns mantes. Així aquesta proposta sembla ‘positiva’, ja que millorarà la gestió, ja que la farà més professional. Ara, si apliquem el traductor polític, allò que es pretén és llevar els entrebancs que puguen posar des de l’esfera política a l’entrada de l’economia especulativa a aquestes entitats. Però clar, tenint en compte la imatge que tenim, en general, de l’esfera política, sembla un alivi llevar-los d’enmig; terrible.

Sincerament, davant una època en la qual les lògiques predominants no fan altra cosa que demanar permanentment la privatització de tot tipus de servei i funció pública, reduint l’Estat a una mera titella dels interessos econòmics, és refrescant que les organitzacions preocupades per donar una resposta a la crisi global del sistema, siguen capaces de posar sobre la taula propostes possibles, que només necessiten de la voluntat política i d’un canvi clar de rumb de les lògiques privatitzadores de la gestió del govern de l’Estat.

Però clar, difícilment propostes com aquestes poden aplicar-se per una massa política majoritàriament més preocupada per reduir el dèficit públic que per donar una resposta a les persones que estan a l’atur, més preocupades per salvar al bancs que per atendre a les famílies empobrides.

De tota manera, paga la pena llegir-se la proposta, ja que almenys ens té que ajudar a vore com quan els polítics ens diuen que només hi ha una solució, sigam conscients que volen vendre’ns la seua moto, que siga pepera o sociata, no deixarà d’implicar més capitalisme, més precarietat i més explotació.

nacionalizacion cajas de ahorro

Compartir en Facebook